Els meus anys viscuts a Figueres em varen portar a conèixer el restaurant dels pares dén Dídac Lee. Semblava diferent als restaurants xinesos als que estem habituats a la zona, ja no només s´hi degustava un menjar boníssim sinó que també s´hi respirava, i s´hi continua respirant, un treball i un caliu excepcional.
Les arrels de´n Dídac vénen d´uns pares emprenedors que varen escollir una altra terra que no era la seva, sortir de la seva zona de confort i escollir Figueres per a treballar i tenir a en Dídac, el primer nadó xinès nascut a la província de Girona.
Com a bon capricorn, de ben jove ja volava, el seus pensaments sempre estaven rumiant quina una en faria. La passió, la perseverança i la humiltat el portaren a ser, als 21 anys, el millor Jove Empresari Català. Com diu ell, el seu treball consisteix en superar adversitats, riscos i gestionar marrons.
Avui en dia, aquest “catador” d´hamburgueses i jugador amateur de videojocs fa un any que forma part de la junta directiva del Barça com a responsable de noves tecnologies. Parla molt de la Fundació que té el Club i les seves tasques. Té ganes de dur a terme projectes socials i remarca que convé donar a conèixer l´excel•lent tasca de la Fundació, actualmente poc coneguda i en la que vol dedicar-hi part del seu treball per tal que es conegui més.
A tot això, és Conseller delegat d´Inspirit, un grup d´empreses tecnològiques que està format per diferents companyies. En total, més de 240 persones distribuïdes entre Girona, Barcelona, Madrid, Buenos Aires i Silicon Valley.
Junt a gent tant reconeguda com Miquel Suñer, Tommy Robredo, Ferran Adrià, entre d´altres, en Dídac també ens fa d´ambaixador de la nostra terra, la Costa Brava.
Per fer-se´n una lleugera idea, en el transcurs del nostre reportatge, varem assisitir a reunions amb responsables d´Spotify, Telefònica, entre d´altres, que no per no anomenar són menys importants. Un matí de reunió en reunió per els despatxos del Futbol Club Barcelona, anant amunt i avall de taxi en taxi. Aquest noi no para! No para mai! Ni dinant! La seva principal eina de treball és el seu mòbil i el seu “saber fer”.
Qui sap si és cosa de l´astrologia si a més de tenir el mateix signe del zoodíac que en Pep Guardiola tenen un altre punt en comú, cauen bé a la majoria de la gent.
Si hagués, i empermeteu, de definir a en Dídac, ho faria amb una sola paraula: Alquimistad´idees. És com si sabés administrar amb saviesa els seus somnis i els dels demés, els transformés i esdevinguessin idees increíbles per a crear valors.
Es com un Jerry McGuire a la catalana, un emprenedor dels que creu que els somnis esdevenen realitat.
Moltes gràcies Dídac per aquest dia tant especial.
En la planta más baja, con una retrospectiva de cinco decadas, William Abert Allard me hacía poner los pelos de punta con su introducción sobre las fotos y pensando en una canción de Pink Floyd "Comfortably Numb" decía así:
"Cuando era niño lo vi de reojo,
por un instante,
me volví para mirar
pero ya no estaba .
Ahora ya no puedo estar completamente seguro,
el niño en mi ha crecido ,
el sueño se ha ido
y me he quedado
placidamente
dormido."
Diciendo que afortunadamente a él le había pasado todo lo contrario,su mundo interior nunca ha llegado a crecer, sus sueños de infancia siempre vuelven a su vida fotografica.
Su retrospectiva fotográfica reconstruye la vida de uno de los pioneros de la fotografía en color.
La media parte de todo lo que me había abrumado la pasé en el bar del convento con una coca-cola y Dominique Charlet, el cual, para todos/as que os interese organiza el Festival Internacional de Fotoperiodimo d´Angers, donde también se proyectan videos.
En la salida tuve una sorpresa con William Klein. 
