Namibia, Xile, Mali, Bolivia, Argentina, Cuba, Botswana....des dels meus divuit anys que viatjo sola, amb una motxila, a vegades vacunada, la guia, la càmara i llibreta d´apunts. L´entrada d´aquest blog no preten lluir el que he fet fins ara, sinò que començo d´aquesta manera per dir-vos el que no he fet, q encara no sabia que per a mi Barcelona era una gran desconeguda. Sempre somniava amb països llunyans, dels que els llibres d´història o de viatges me´n parlaven. De la mítica Tomboctou, de les Catarates Victòria, de la pampa argentina, dels carrers de l´Havana...i hi arribava com fos. Fa poc, vaig aprendre una lliçó que feia anys que l´havia d´haver après...amb 10 dies em vaig aprendre Barcelona que ni els millors llibres de biblioteca m´haguessin ensenyat mai. Els professors varen ser: Landon Norderman i Carolina Garcia. 
Landon Norderman és uns dels joves referents de la National Geographic de Nova York, no us explicaré tot el seu currículum perquè amb un sol click ja podeu veure tota la seva obra. Un gran enamorat dels animals i de la seva dona, en Landon va venir a Barcelona per a retratar la ciutat comtal i ser el protagonista d´un anunci d´una nova càmara que els de Samsung volen treure al mercat. En Clarck Kent de la fotografia ( com li deien molts dels retratats per la seva assemblança a en Superman) em va "contractar" aquells deu dies com a la seva assistent. Per altra banda, la meva altra mestra va ser la Carolina Garcia, una gran professional i a part d´això una gran persona. Ella em va ensenyar tot el tema de les localitzacions, el timing, i tot el rande-vouz i paciencia que també s´ha de tenir tot i en hores de molta son! La Carol, està realitzant juntament amb en Pascual Maragall un projecte fotogràfic molt divertit q d´aquí poc estarà a l´abast de tothom.
Com us deia, la desconeguda Barcelona va passar a ser un conjunt d´imatges a cada passa que feiem. Les Rambles, els eskaters del Macba, els trapezistes de l´escola de circ, els gossos del Parc de la Ciutadella, l´aperitiu de l´Hotel Vela, el fashion show al Razzmatazz, els castellers de les fonts de Montjuïc... tot estava tan ben preparat que cada dia semblava una mini pel.licula q viviem intensament. Varem fer un trio perfecte, sense pensar malament, eh.... pels fotògrafs q llegiu aquest mini-post...no agafeu masses bovines per marxar molt lluny quan tenim escenaris impressionants al costat de casa!